One more time ( una vez más) el amigo Paco Verdú nos traslada esta información muy interesante para los amantes de los monumentos.

Estes són les dos falles de l'artista abans conegut com Víctor Valero per a Ribesan.

Marc Martell es proposa recuperar algunes coses que no s'haurien de perdre.

Per començar, la il.lusió. La il.lusió per fer falles, per fer festa, per fer cultura popular. Això ni Víctor Valero, ni el seu alter ego Marc Martell ho havien perdut mai. Però més coses s'han de recuperar, o s'han d'evitar que es perden: l'ànim, el ritme, l'humor, la forma, el diàleg, els amics, la parella...

S'ha de recuperar el barri. S'ha de recuperar la ciutat, l'estima per ella. Hem de recuperar el monyo, si l'hem perdut. La confiança en les nostres possibilitats en temps de crisi.

I els xiquets, han de recuperar els jocs tradicionals. I no només perquè són aixó, tradicionals, sinó també perquè els ensenyen a socialitzar-se, a córrer, a riure a crits. Perquè més que mai són una alternativa necesària a l'aillament alienant de les playstations, les psp, les wii i demés sofisticades cadenes per mantindre els xiquets a casa i a soles.

De totes estes coses, i de més, parlen les dos falles que Marc Martell està fent per a la falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon, la gran i la infantil, ab el seu estil personal, ab els seus trets reconeixibles, assatjant a més la convivència en una mateixa plaça de dos registres diferents, però comunicables; dos llenguatges separats tan sols per la mateixa diferència que la erra majúscula i la erra minúscula que rematen les dos falles.

En resum, amics, que han de anotar ja la falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon al seu itinerari d'estes falles. O es penediran. Perquè... segur que no voldran que se les conten.