El pasado sábado la imagen de San Vicente del Altar del Tossal viajó a la localidad de Onteniente para permanecer durante todo el año en casa del Clavario Mayor de las fiestas de 2009 Vicente Martínez i Penadés.
Una extensa comitiva compuesta por tres buses partió desde las Torres de Quart rumbo a la localidad de
El día era magnífico y a la llegada de la expedición vicentina, un águila de la policia local y una patrulla escoltó los buses hasta llegar a
El motivo de ir a
Allí una inmensa carpa esperaba a todos los asistentes llena de deliciosos manjares, pero sin olvidar que El Tossal es una asociación religiosa.
En primer lugar se hizo la entrega oficial del Santo a quien este año la va a acoger en su casa. Un acto sencillo, donde tras dejar la imagen en una vitrina confeccionada para su resguardo y mayor vistosidad, y tras las explicaciones del presidente de
Tras el acto más regio y protocolario llegó el momento de disfrutar de una gran fiesta, y Onteniente es famoso por sus fiestas de moros y cristianos donde la música en directo que interpretaba marchas moras, pasodobles y temas más conocidos hacía que todos los asistentes interrumpieses la comida una y otra vez. La alegría desbordó todos los límites y las caras de todos los asistentes demostraban que el día era perfecto.
Sin duda alguna el ambiente que se respiraba era mágico, bajo la protección del Pare Vicent, y como colofón los niños interpretaron el Milacre que tan buenos resultados le ha reportado este año “Vicent Ferrer no ha mort”. Al finalizar la actuación todo el público se puso en pie dedicándoles el aplauso más duradero y enérgico de toda la jornada.
La fiesta siguió, hasta que la expedición decidió volver a Valencia. Un año en el que San Vicent Ferrer estará lejos de la capital, pero muy bien custodiado.
7 abr 2008 | 10:23 AM
agradecimientos al clavario por tratarnos tan bien,y por supuesto a ontinyent.un saludo
4 ago 2008 | 04:38 PM
Em pareix perfecte que una imatge devocional com la de Sant Vicent estiga a Ontinyent, i mes si hi ha gent que li te un a fe, tot el que faça falta per apropar la gent si cal un poc mes al cristianisme.
Pero encara que jo no soc professor vaig apermetrem el luxe de fer-vos unes correccions i que no sapien mal...
1ª.- El Crist es de l'agonia i no de la misericordia. (Pareix mentira que no vos ho haja dit un ex- Capita de moros i cristians)
2ª.-El nom del poble es ONTINYENT.
3ª.- El Santissim Crist de l'agonia (que ningu ens el toque) Pero senyors no es patrò d'Ontinyent!!!!!!!
4ª.- Sant Vicent amb tots els respectes que em mereix, no te ningun dret devocional a este poble, ja que ell mateix es va negar a entrar, espolsant-se les espardenyes on hui per desgracia per lestat en que es troba l'edifici, s'alça una ermita al "Sant" Vicent que un dia ens va negar la seua presencia , com de tots es ben sabut.
9 ago 2008 | 08:49 PM
En tots els respectes per a l´amic Salva. Vicent Ferrer va ser un gran erudit al seu temps i lo de les espardenyes pense que es tracta d´un acte que han inclós aquells que odien lo Valencià. Potser tingues que llegir més al voltant de la vida del Sant Pare i perdona per errar de forma tan greu en els sants que venereu a Ontinyent.
11 ago 2008 | 05:42 PM
No soc jo qui vulga alçar cap polemica per Sant Vicent Ferrer, ja que l'accepte com cristià i catòlic convençut que soc. I la vida del Sant Pare com li dius me la conec no massa pero la conec, llocs on va predicar, fonts que va fer brollar, i oratioes llarguissimes de segur plenes de context de una persona en un nivell intelectual molt avançat per a la epoca, ja que va estudiar a l'extranjer. NO?.
Però sí que hi ha que tindre una cosa clara, que no es un mes valencià per ser seguidor de Sant Vicent. O son menys valenciàns aquells que crèuen mes en Sant Lluís Beltran, o en Santa Teressa de Jesús Jornet?
No mescles la política i el valencianisme en la fe de les persones, que el últim es superior a qualsevol cosa. I Sant Vicent no es qui millor les va saber fer.
Per a la teua informacio "anonim", la "ESPOLSADA D'ESPARDENYES" es una cosa que ve dels meus avantpassats, dit de pares a fills, i mai amb odi, i deixant mes clar encara i tu ho sabras millor que jo, que Sant Vicent halla on va predicar te una capelleta de manissetes o Oratori i la mojoria de vegades esta dins del poble.
La historia a Otinyent passa per que va anar a predicar a Agullent, i va passar per el barranc a l'altra banda per no entrar al poble on cansat i ja de nit va decidir jaure en el lloc on hui te l'ermita. Per aquella epoca ja estava la guerra de Mare de Deu (que no verge per als valencians) entre l'advocacio de la Mare de Deu de Gracia i l'advocacio de La Inmaculada, o el que es el mateix la guerra de congregacions de Frares Marianistes i la consecucio de poder, tal i com va passar en el temps, que Caputxins, Dominics i una tercera congregacio que perdona que no recorde ara quina era pero em pense que eren Mercedaris, que el convent estava molt a prop del dels Dominics van desapareixer inclos avans de la desamortizatcio de Mendizaval en algun cas, i aixi istaurant-se els Franciscans com l'unica Ordre conventual masculina que fins a hui queda en el nostre poble.
Espere que aixo el quede com una part mes per a tu com a document, mai com a traicio de el que es valencià ,les nostres arrels, la nostra estima i la nostra fe.
I pel que fa al erro, no cregues que es tan greu pot ser falta d'inforamacio mal arribada o simplement d'una traiciò del subconcient per tindrer una advocaciò cristològica mes propera o mes arrelada.
Pero en quant al que siga patrò ho diu molta gent fins i tot la propia esglèsia per interesos propis, pero ells saben be que no es Patrò, encara que ja sa ficat en marxa el tramit per poder-ho fer, la gent li te molta estima i qualsevol diumenge de l'any veus un gran nombre de gent que munta a retzar al "Morenet".
No penses mai i ho torne a repetir que estic encotra de Sant Vicent, i molt menys del que es valencià, per que pot ser que a ser valencià no em guanyes. Això sí, senc el dirte que no es Sant Vicent un sant al que li haja demanat mai res, per que a titol personal tampoc em trasmet res, però com dic al meu primer escrit em pareix perfecte que a Ontinyent hi hagen persones que li tinguen fe i que li guarden culte.
A Ontinyent en l'actualitat trobes soles una imatge de Sant Vicent que tinga Capelleta per a ell i esta a l'esglèsia de Sant Carles Borromeu, just on esta el Crist quant l'abixen de l'ermita de Santa Anna.
Salutacions i no vullc enemics, soles les coses com son al menys a Ontinyent.
I que Sant Vicent dins que dieu que ell va on vol, sempre que vinga a Otinyent tindra un lloc on quedar-se, encara que ell no haguera vulgut mai entrar aci. Ja que'ls Ontinyentins som mes hospitalaris que no ell generòs en la seua oratoria per als ontinyntins de l'epoca.
Continueu treballant aixi, que la peregrinacio de qualsevol imatge de Sant, Crist, o Mare de Deu, es evangelizatcio/catequesi i cal recordar al que esta lluny de la Fe, on pot trobar pau i ben estar.
Un abraç!!!!
(Per cert si vols pots dir qui eres sempre es mes comode que no parlar a un anònim)
13 ago 2008 | 10:43 AM
Amic Salva el meu nom es Josep, i no estic d´acord en tu. Ho sent però tu penses d´una manera i jo d´atra ben diferent. Vicent Ferrer es Patró del Regne de València i possiblement al teu poble o jo diria que ciutat per tot el que te, tingau uns atres patrons que tingau en mes estima que el Ferrer. Jo pense que hi ha que llegir i estudiar molt per a entendre la vida del dominic Valencià i no quedar simplement es guerres e historietes de fulletó com la espolsà de les espardenyes. Ferrer va ser gran, la admiració que hi ha per tot lo món a la figura del Sant es brutal i no sempre es pot estar d´acord en tot això ho enten tot lo mon.
Un abraç desde valència.
14 ago 2008 | 09:37 AM
Son punts de vista diferents, tu el bases als seus coneiximents i jo la base a la seua predicacio, pero com ja he dit no vullc mesclar le coses, crec que les histories que pasen de pares a fills no son histories de fulleto, no, i menys quant es conten sens odi, si no com un fet que va passar, com eixes histories en tenim moltes, al igual que les tindra València, i que son tan verdaderes com la propia historia escrita.
Salutacions Josep i quant vullgues vindrer a Otinyent sempre seras ben rebut a este poble/ciutat.
7 sep 2008 | 11:13 AM
Quiero aclarar que ningún escrito los biógrafos del Santo, empezando por los que convivieron con Él, dicen que se sacudiera las alpargatas. Este gesto solo es nombrado en algunas leyendas. Dicen que también lo hizo en Valencia pero todos sabemos que San Vicente al ver la muerte cercana intento volver a su ciudad natal, por lo tanto, y ya digo que ningún biógrafo hace mención, no se sacudió el polvo al salir de Valencia. Que lo hiciera en Ontinyent resulta raro, estaría en contradicción con la Escritura, pues Cristo dice a sus discípulos que lo hagan al salir, cuando no han sido recibidos como sus discípulos (si la casa o ciudad se lo merece la paz quedara con ella , sino volverá a vosotros, es decir vosotros recuperareis la paz, tendréis la conciencia tranquila). ¿Por qué San Vicente se iba a sacudir el polvo de una ciudad a la que no entro? El Santo no podía contradecir el Evangelio que conocía a la perfección y por otro lado ¿Por qué els ontinyentins iban a construir una ermita a su memoria si realmente el Santo los desprecio? No te trellat. Un saludo muy cordial.
PD. Salva, te cuento una maldad que no quiero que te ofenda pero que al final no deja de ser algo como lo que tu comentas, una leyenda, una maldad. Un sacerdote amigo mío e hijo de Ontinyent dice que allí la gente comenta que no saben "Si las fiestas son del Cristo de la Agonía o la agonía del Cristo". Esto pasa en todos los sitios, seguro que no es verdad. Es un guiño. Un abrazo.
8 sep 2008 | 10:25 AM
Juanra, es un bon acudit!!!
No, no m'enfada, ni en molesta el teu comentari, tots tenim que sentir els demes.
Sobre el Crist tinc que dir que el que diu el rector ontinyenti, es diu a tot el poble, pero es que el mateix es diu sobre el mant de la Purissima... Quants s'amaguen baix d'ell!!!
I sobre els rectors.... No cal dir res, pero es probable que formen part dels que li donem agonia al Crist, ningu esta lliure de pecat!!!
Air els ontiyentins van fer "La Pujà", no sabeu quants fidels van fer processo a la advocacio cristologica de l'agonia, una advocacio que te mes devots voluntaris presents sense ser patro, que no les devocions mes antigues d'avocacions existents al poble.
Aço no deixa de ser "La palla de l'ull del d'enfront", els terrenals som aixi.
I sobre "l'espolsada", no hi ha que buscar conotacions en la Paraula Sagrada, no, el fet no anira mes lluny d'un acte que es feia abans de gitarse a dormir.
Salutacions!!!!
Per cert esta be que parlem de estes coses perque fem forum, la gent entra i si es doneu conter, fomentem el cristianisme catolic. Aixi que a escriure que aço ens fa mes grans!!!