Una carrossa per a la Batalla de Flors no es fa en poques hores, porta un estudi, un sacrifici, un treball de díes inclús podríem dir que de mesos. Els cervells dels mestres que fan posible un atra mostra d´art fet en València ( i son tantes....) de segur ja es troben rumiant i ideant quina serà la proposta de l´any que ve. Lo efímer del moment, la idea de fer una carrossa per a una vesprà ès atra senyal que indica la benevolència de l´artiste faller que no troba punt i final a la inesgotable font de noves propostes i de que està capacitat per a que la seua obra es puga contemplar per breus moments, en este cas al passeig de l´albereda de la nostra ciutat.
Però realment, darrere de la Batalla en sí, de la tan socorreguda frase de " la millor batalla del món" es troba una nit màgica com es la Nit de la Punjà que arriba inclús a vore com despunta el día " al matí cap al llevant cuant naix el día"...Una nit plena de moments simbólics, familiars, de nervis, de treball...en definitiva d´ilusions...els mestres es guanyen en la suor ( mai millor dit) i en el seu que fer, el mèrit de vore les seues obres passejar tripulades per belles dames que ataviades en el traje de valenciana o donant-li ambientació ab el motiu de la carrosa fan del día següent un acte ple d´esplendor i lluiment per a elles i com no per als que han treballat dur en vore les seues obres exposades al veredicte del jurat i del públic.
La nit de la punjà es especial on families sanceres tots a una treballen de valent, puix la flor que es fica en les carrosses deu estar a punt per al jurat que passa el dumenge pel matí..i com no, festafallera pugué disfrutar ni més ni manco ajudant o incordiant millor dit a la carrossa que este any s´enportà el premi Barón de Cortes de Toni Sánchez i el seu equip de gent vinguts inclús desde Getafe per tirar una maneta al bo de Toni. Sense paraules.
La nit es fa curta, els nervis comencen a apoderar-se i els curiosos ( este any pocs la veritat) es passen pels tallers olorant eixe perfum que deixa la flor acabaeta de punjar...( rico, rico que diría Arguiñano)..I cap a la matinada tot a punt, es neteja el local, es pega una última agranaeta i a gitar-se qui puga, o simplement a casa a rentar-se llevar-se de damunt tot lo negre i al taller atra volta, puix el jurat te que passar a valorar el treball fet.
Naix el día, el sol de justicia acalora a la ciutat en l´Alberada tot està a punt ...una nova batalla i ja en van...116...una passada que diria un atre......la Nit i el Dia....tot a punt....