VICENTE LUNA
Presentació del llibre
Vicent Luna: L’art de fer falles
La presentació de la biografia de Vicent Luna es farà en un acte obert al públic el dilluns 30 d’abril, a les 20.00 hores, als salons de l’Alameda Palace.
Arran de la concessió a Vicent Luna de la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 2005, l’Associació d’Estudis Fallers va proposar a la Regidoria de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València l’oportunitat d’elaborar una biografia sobre Vicent Luna, com a manera de divulgar i difondre la seua obra entre el gran públic. De seguida la proposta, amb el suport de la família Luna, va trobar un positiu ressò en el regidor Félix Crespo, fins al punt de resoldre l’edició de l’obra dins de la col·lecció «Documents de Falles», posada en marxa per la Junta Central Fallera. Com a complement, l’Associació d’Estudis Fallers, entitat dedicada a la investigació social de la festa, participaria en qualitat d’entitat coeditora en l’empresa escomesa.
El resultat és una biografia que combina un mesurat rigor investigador amb la divulgació general, atesa la gran disponibilitat de material d’arxiu de la família Luna. El llibre ens presenta un artista faller que, més enllà de la seua producció fallera, ha destacat com a artista global, capaç d’ocupar-se escenogràficament en àmbits tan diferents com el teatre, el cinema, la televisió, la decoració d’interiors, els parcs temàtics, el mobiliari urbà o les manifestacions festives de carrer. Per eixe motiu, el llibre porta per títol Vicent Luna: L’art de fer falles, perquè l’art del mestre ultrapassa l’habilitat del disseny, execució i muntatge de la falla per a projectar-se en un extens territori creatiu, raó per la qual ha pogut concitar tantes adhesions en diverses esferes professionals i socials.
L’objectiu de l’obra és doble: que el públic estrictament faller puga gaudir i aprendre de les falles ja clàssiques de Vicent Luna, i que el públic en general s’adone de la dimensió artística que poden assolir les falles com a forma d’expressió artística. Fer falles, al remat, no és cap art “menor”, sinó una complexa habilitat que, si està ben aconseguida, ens remet a un art total, multiforme i altament expressiu de les connotacions històriques de cada època, que en el cas de Vicent Luna ha sigut una època llarga i fecunda, marcada per crucials transformacions en la nostra societat.
El llibre comença amb un acostament a “L’època de Vicent Luna”, que abraça els vora trenta-cinc anys en els quals el mestre va plantar les seues falles al cap i casal, des de començaments dels anys cinquanta a començaments dels anys huitanta. La segona part de l’obra se centra en la biografia de Vicent Luna com a persona i com a artista. Es passa revista, així, als seus anys d’infantesa, a la joventut marcada pels esdeveniments polítics, a la seua formació com artista, a la seua afició a la tauromàquia, als seus mestres i a l’assoliment de la seua independència professional, al seu casament i al suport de la seua dona, a la participació de l’artista en la configuració de la Ciutat de l’Artista Faller, a la seua consagració com a mestre de falles, als seus altres treballs artístics, a la importància dels col·laboradors del seu taller i a la continuïtat d’este.
En el tercer bloc del llibre s’aborda la producció fallera del mestre, un conjunt de falles que van des de les inicials i menors fins a les clàssiques i ja consagrades en l’imaginari col·lectiu. L’exposició de l’obra fallera s’ha estructurat d’acord amb el criteri temporal, que coincideix amb les diverses etapes creatives de l’artista: les falles dels anys cinquanta, marcats per la constitució del taller de Luna; les falles dels anys seixanta, caracteritzats per l’ascensió de Luna a l’elit dels artistes fallers, i les falles que Luna va plantar entre els anys setanta i 1983, que suposaren per a l’artista l’assoliment de la seua fama perdurable. Clou este apartat un annex que consigna tota la producció fallera del mestre.
Finalment, l’obra es tanca amb un important complement: els més de trenta testimonis d’amics, col·laboradors, companys, autoritats, professionals, artistes, empresaris i gent de la cultura en general. Testimonis que han volgut aprofitar l’ocasió per a recordar anècdotes significatives o per a palesar la seua gratitud, amistat i afecte a l’artista. Com a parts especials del llibre, cal ressenyar el pròleg, redactat per Felipe Garín, catedràtic d’història de l’art, i l’epíleg, redactat per Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, ambdós gran admiradors de Luna que han volgut estar presents en esta obra.
El llibre ha sigut fruit d’un equip format per Joan Castelló, periodista; Josep Joan Coll, periodista i historiador; Gil Manuel Hernández, sociòleg; Antonio Herrero, tècnic de gestió cultural; Josep Lluís Marín, lingüísta; Javier Mozas, historiador, i els artistes fallers Marisa Falcó i Paco Pellicer; juntament amb María Pilar Luna i María José Luna, filles de l’artista. A més a més, han col·laborat en el llibre Lluís Mesa, historiador; Josep Martínez Tormo, historiador; Antoni Colomina, doctor en belles arts; Carles Andreu Fernández, llicenciat en ciències empresarials, i Manuel Andrés Zarapico, periodista. En el capítol de col·laboracions externes s’ha d’esmentar el concurs dels testimonis de Juan Reus, Rafael Grafiá, Luis Vidal, Vicente Murillo, José Codina, Blaine Kern, Vicente Sobrino, Jesús Barrachina, Mari Trini Lluch, Joaquín Michavila, Enrique García Asensio, Maties Real, Manuel Andrés Ferreira, José Latorre, José Miguel Salavert, Ramón Gimeno, Toni Colomina, Rafael Contreras, Paco Muñoz, Miguel Ramón Izquierdo, Ricard Pérez Casado, Guillermo Ortigueira, Baltasar Garzón, Amparo Mallén, Arturo Virosque, Jaume Chornet, Mariano Tomás, Antonio Sacramento, Luis Roig, Alfredo Hueso, Marcelino Lorente, Santiago Sánchez i Consuelo Ciscar.
PERE dijo
Hay una cosa que me huele mal de este artículo. ¿ Hay periodistas sin titulación?En todo caso serían comunicadores.Pero es la pescadilla que se muerde la cola en este mundo fallero que nos toca vivir por desgracia, plagado de vividores que le han visto los huevos de oro a la gallina. Pero cuidado, porque la gallina puede resultar turuleta.
24 Abril 2007 | 08:26 AM