Presentació del llibre
Vicent Luna: L’art de fer falles
La presentació de la biografia de Vicent Luna es farà en un acte obert al públic el dilluns 30 d’abril, a les 20.00 hores, als salons de l’Alameda Palace.
Arran de la concessió a Vicent Luna de la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 2005, l’Associació d’Estudis Fallers va proposar a la Regidoria de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València l’oportunitat d’elaborar una biografia sobre Vicent Luna, com a manera de divulgar i difondre la seua obra entre el gran públic. De seguida la proposta, amb el suport de la família Luna, va trobar un positiu ressò en el regidor Félix Crespo, fins al punt de resoldre l’edició de l’obra dins de la col·lecció «Documents de Falles», posada en marxa per la Junta Central Fallera. Com a complement, l’Associació d’Estudis Fallers, entitat dedicada a la investigació social de la festa, participaria en qualitat d’entitat coeditora en l’empresa escomesa.
El resultat és una biografia que combina un mesurat rigor investigador amb la divulgació general, atesa la gran disponibilitat de material d’arxiu de la família Luna. El llibre ens presenta un artista faller que, més enllà de la seua producció fallera, ha destacat com a artista global, capaç d’ocupar-se escenogràficament en àmbits tan diferents com el teatre, el cinema, la televisió, la decoració d’interiors, els parcs temàtics, el mobiliari urbà o les manifestacions festives de carrer. Per eixe motiu, el llibre porta per títol Vicent Luna: L’art de fer falles, perquè l’art del mestre ultrapassa l’habilitat del disseny, execució i muntatge de la falla per a projectar-se en un extens territori creatiu, raó per la qual ha pogut concitar tantes adhesions en diverses esferes professionals i socials.
L’objectiu de l’obra és doble: que el públic estrictament faller puga gaudir i aprendre de les falles ja clàssiques de Vicent Luna, i que el públic en general s’adone de la dimensió artística que poden assolir les falles com a forma d’expressió artística. Fer falles, al remat, no és cap art “menor”, sinó una complexa habilitat que, si està ben aconseguida, ens remet a un art total, multiforme i altament expressiu de les connotacions històriques de cada època, que en el cas de Vicent Luna ha sigut una època llarga i fecunda, marcada per crucials transformacions en la nostra societat.

El llibre comença amb un acostament a “L’època de Vicent Luna”, que abraça els vora trenta-cinc anys en els quals el mestre va plantar les seues falles al cap i casal, des de començaments dels anys cinquanta a començaments dels anys huitanta. La segona part de l’obra se centra en la biografia de Vicent Luna com a persona i com a artista. Es passa revista, així, als seus anys d’infantesa, a la joventut marcada pels esdeveniments polítics, a la seua formació com artista, a la seua afició a la tauromàquia, als seus mestres i a l’assoliment de la seua independència professional, al seu casament i al suport de la seua dona, a la participació de l’artista en la configuració de la Ciutat de l’Artista Faller, a la seua consagració com a mestre de falles, als seus altres treballs artístics, a la importància dels col·laboradors del seu taller i a la continuïtat d’este.
En el tercer bloc del llibre s’aborda la producció fallera del mestre, un conjunt de falles que van des de les inicials i menors fins a les clàssiques i ja consagrades en l’imaginari col·lectiu. L’exposició de l’obra fallera s’ha estructurat d’acord amb el criteri temporal, que coincideix amb les diverses etapes creatives de l’artista: les falles dels anys cinquanta, marcats per la constitució del taller de Luna; les falles dels anys seixanta, caracteritzats per l’ascensió de Luna a l’elit dels artistes fallers, i les falles que Luna va plantar entre els anys setanta i 1983, que suposaren per a l’artista l’assoliment de la seua fama perdurable. Clou este apartat un annex que consigna tota la producció fallera del mestre.
Finalment, l’obra es tanca amb un important complement: els més de trenta testimonis d’amics, col·laboradors, companys, autoritats, professionals, artistes, empresaris i gent de la cultura en general. Testimonis que han volgut aprofitar l’ocasió per a recordar anècdotes significatives o per a palesar la seua gratitud, amistat i afecte a l’artista. Com a parts especials del llibre, cal ressenyar el pròleg, redactat per Felipe Garín, catedràtic d’història de l’art, i l’epíleg, redactat per Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, ambdós gran admiradors de Luna que han volgut estar presents en esta obra.
El llibre ha sigut fruit d’un equip format per Joan Castelló, periodista; Josep Joan Coll, periodista i historiador; Gil Manuel Hernández, sociòleg; Antonio Herrero, tècnic de gestió cultural; Josep Lluís Marín, lingüísta; Javier Mozas, historiador, i els artistes fallers Marisa Falcó i Paco Pellicer; juntament amb María Pilar Luna i María José Luna, filles de l’artista. A més a més, han col·laborat en el llibre Lluís Mesa, historiador; Josep Martínez Tormo, historiador; Antoni Colomina, doctor en belles arts; Carles Andreu Fernández, llicenciat en ciències empresarials, i Manuel Andrés Zarapico, periodista. En el capítol de col·laboracions externes s’ha d’esmentar el concurs dels testimonis de Juan Reus, Rafael Grafiá, Luis Vidal, Vicente Murillo, José Codina, Blaine Kern, Vicente Sobrino, Jesús Barrachina, Mari Trini Lluch, Joaquín Michavila, Enrique García Asensio, Maties Real, Manuel Andrés Ferreira, José Latorre, José Miguel Salavert, Ramón Gimeno, Toni Colomina, Rafael Contreras, Paco Muñoz, Miguel Ramón Izquierdo, Ricard Pérez Casado, Guillermo Ortigueira, Baltasar Garzón, Amparo Mallén, Arturo Virosque, Jaume Chornet, Mariano Tomás, Antonio Sacramento, Luis Roig, Alfredo Hueso, Marcelino Lorente, Santiago Sánchez i Consuelo Ciscar.


24 abr 2007 | 08:26 AM
Hay una cosa que me huele mal de este artículo. ¿ Hay periodistas sin titulación?En todo caso serían comunicadores.Pero es la pescadilla que se muerde la cola en este mundo fallero que nos toca vivir por desgracia, plagado de vividores que le han visto los huevos de oro a la gallina. Pero cuidado, porque la gallina puede resultar turuleta.
24 abr 2007 | 12:08 PM
Si no me equivoco de todos los que pone periodistas ninguno lo es y en cambio el que si que es no le ponen el titulo.
24 abr 2007 | 12:11 PM
El peligro que ocurren con estos menesteres es que podemos jugar a ser Médicos, o Sicólogos sin importar, aún a sabiendas del delito que implica. La experiencia por desgracia no es sinónimo de títulos.Títulos que se autoimponen...y qué le dirán a sus hijos?
24 abr 2007 | 01:31 PM
Com a responsable del text publicat, només una indicació: crec que heu confós ser llicenciat en periodisme amb treballar de periodista. A les redaccions dels diaris, emissores de ràdio i cadenes de televisió hi ha molts bons professionals que no són llicenciats en periodisme. I això no planteja cap problema.
En tot cas, m'agradaria que indicàreu quines de les persones que són presentades com a periodistes (Josep Joan Coll, qui ha treballat en Ràdio 9 i en Gandia Televisió; Joan Castelló, de l'agència EFE, i Manuel Andrés Zarapico, redactor d'"Actualidad Fallera") penseu que no ho són i per què. També seria interessant que Carmen indicara qui és la persona que, sent periodista, no és presentada com a tal.
Gràcies.
24 abr 2007 | 01:36 PM
Patriarquet es que la envidia es muy mala. Yo trabajo en un Nature House y no por ello digo que soy médico, no sé si me explico. Profesionales hay muchos y buenos, pero en este mundo nuestro caraduras aún más.
24 abr 2007 | 01:43 PM
Estic totalment d'acord amb tu que hi ha professionals bons i roïns.
Però coincidiràs amb mi que el que no es pot fer són afirmacions com les que fa Carmen sense cap base sobre qui és o no periodista, sense aportar cap dada que avalen les seues afirmacions. Estic esperant encara una resposta.
Gràcies.
26 abr 2007 | 10:21 AM
Jo, particularment estic totalment d´acord en el que diu Carmen, per eixemple el amic Manuel Andrés quin tipues de titul.lació en te?.Pareix ser que es més propi d´un expedient X que d´un bon professional.I com ell n´hi han un grapat.
26 abr 2007 | 08:02 PM
Una cosa es ser colaborador de un programa de radio, o escribir colaboraciones con un periodico o revista y otra cosa es tener el titulo. Si fuera por eso todos los que colaboran con ESTE MEDIO DE COMUNICACION SON PERIODISTAS?. No somos colaboradores. Ese es el gran problema que nos ponemos titulos que no nos corresponden. Pero vamos que ni me voy a ofender ni me voy a molestar yo tengo muy claro lo que soy yo y no engaño a nadie. El que engaña mas pierde él.
27 abr 2007 | 09:54 AM
El debat sobre la necessitat de tindre la titulació per a exercir de periodista no és una novetat. Es tracta d'una activitat, com passa en molts altres camps relacionats amb les humanitats, en què és molt freqüent que gent amb formació diversa acabe exercint la professió. No tindre clar açò és desconéixer l'estat de la professió.
No crec que siga un cas comparable als arquitectes o metges. I torne a dir que una cosa és ser llicenciat en periodisme i una altra cosa treballar de periodista si hi ha una empresa que et contracta per a fer este treball.
Evidentment, una altra cosa és que un periodista faça bé o malament el seu treball, i això no depén de les titulacions.
Per últim, no he vist cap aclariment sobre la resta de persones que són presentades en l'escrit com a periodistes (i ho són) i el que també hauria de ser-ho. Crec que qui ha fet eixes afirmacions hauria d'aclarir-ho, perquè està jugant amb la professionalitat i l'honradesa de terceres persones.
27 abr 2007 | 09:57 AM
Patriarquet tienes toda la razón.
28 abr 2007 | 10:15 AM
No tento nada que aclarar el que es licenciado en periodismo y no lo pone en el articulo, no hace falta que nadie se lo diga lo tiene tan claro y el y los que lo conocemos que no hace falta aclaración alguna.
28 abr 2007 | 02:51 PM
Perdona la meua insistència, Carmen, però m'agradaria que em digueres de quina persona parles, perquè si no no podrem aclarir-nos, corregir l'error (si és que n'hi ha) o fer-els aclariments necessaris. Crec que, amb la teua postura, impedixes el debat.
Només una puntualització més: com podeu vore la informació que es dóna fa referència únicament als membres de l'equip de redacció i elaboració del llibre. I, insistic en això, en alguns casos es fa constar la seua activitat professional i, en d'altres, la seua titulació, que són coses diferents.
28 abr 2007 | 10:26 PM
Com em moltes discussions falleres ens anem del tema que dona gust. Per desgràcia seré informàtic dins d'uns anys i en la meua futura professio també hi ha casos d'intrusisme...
Bo, tornant al tema original, patriarquet, hi ha una cronologia amb totes les falles de V. Luna al llibre?
28 abr 2007 | 10:28 PM
Definiré intrusisme que pot semblar un poc dur de la manera que ho he posat al comentari:
persona que, sense la titulacio corresponent, exerceix una professio determinada.
Que ve a ser el cas de Periodisme, Enginyeria Informàtica, etc etc etc...
29 abr 2007 | 09:23 PM
Hola, Malalt,
Efectivament, en el libre de Luna hi ha un annex que conté totes les falles grans fetes pel mestre (a València i en altres poblacions, a concurs o fora de concurs, i per a comissions de falla o altres esdeveniments), on consta l'any, el lema, el motiu i el premi.
Sobre l'intrusisme, permet-me un comentari-digressió-confessió. No crec que el periodisme siga un cas assimilable a activitats i carreres tècniques, sinó més prompte a les humanitats. Parlaré de la meua experiència. Sóc llicenciat en filologia i treballe d'assessor lingüístic. Dos dels millors professionals en el camp de l'assessorament lingüístic que he conegut i amb els quals he tingut la sort de treballar no eren llicenciats en filologia. I en cap moment vaig considerar que eren intrusos en la meua professió. Més encara, vaig aprendre molt de l'ofici amb ells.
29 oct 2008 | 01:54 PM
QUE DIOS LO BENDIGA SALUDOS A SU FAMILIA Y QUERIA QUE PORFAVOR ME RECOMIENDE QUE LIBROS DEVO COMPRAR PARAS MIS HIJOS DE 14 Y 16 AÑOS ME ENCANTOLA PREDOCA DE LA RADIO 101.9 DE LA 5 DE LA TARDE GRASIAS Y ESPERO SU RESPUESTA Y TAMBIEN UN LIBRO PARA COMO MENTENER EL MATRIMONIO CONFROMEA LA BOLUNTA DE DIOS QUE DIOS LO BENDIGA